De ruta pel Sant Boi sostenible

‘R que R Sostenible’ és el nom del projecte que ha servit a l’Ajuntament de Sant Boi per guanyar el premi a Ciutat més Sostenible d’Espanya per segona vegada. Els seus responsables creuen que és un premi a la constància per la feina feta tots aquests anys però també pel compromís que hi ha d’anar encara més endavant. Visitem algunes de les actuacions fetes -i per fer-.

Un grup de rucs fan gestió forestal a la muntanya de Sant Ramon // Jordi Julià

Era l’any 2004, en plena efervescència de la bombolla del totxo i l’especulació immobiliària, quan Sant Boi de Llobregat rebia el premi a la ‘Ciutat més Sostenible en la seva globalitat’. Aquest guardó l’entrega la Fundació Fòrum Ambiental, un organisme que agrupa diverses administracions catalanes -com la Generalitat, la Diputació, l’Àrea Metropolitana o l’Ajuntament de Barcelona- juntament amb diverses empreses privades relacionades amb la sostenibilitat i la gestió de residus, com ara Ecoembes, FCC o Cespa.

Des de fa 15 anys, la fundació entrega aquests premis juntament amb Fira de Barcelona i en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient espanyol. L’objectiu era “reconèixer l’esforç al desenvolupament sostenible” de municipis de tot Espanya. Ja en la segona edició, Sant Boi va aparèixer en la llista de premiats amb la màxima distinció, que és a la globalitat -també en donen en àrees concretes-.

Preservació històrica del verd davant el totxo

En aquell moment, van reconèixer la implantació al municipi de l’Agenda 21, el compromís mundial per a la sostenibilitat acordat per les Nacions Unides el 1992. El jurat va destacar els “continuats i decidits esforços del municipi per anar construint un model de ciutat d’acord amb els criteris de sostenibilitat”. Les paraules poden sonar familiars avui en dia, perquè és justament el que l’Ajuntament no para de repetir en qualsevol acte on té l’oportunitat de mencionar l’estratègia -que s’ha convertit en marca- de ciutat saludable i sostenible.

Llavors, en els anys del ‘boom’ immobiliari, els van reconèixer que havien “modificat la planificació urbanística per adaptar-la als criteris de sostenibilitat”. Elogiaven la recuperació de les zones naturals urbanes que estaven fragmentades. I també, que s’hagués incorporat el Medi Ambient i l’Agenda 21 en tots els departaments municipals.

“Vam ser dels primers municipis en tenir regidoria de Medi Ambient”, recorda Josep Puigdengolas, l’actual tinent d’alcaldia de Ciutat Sostenible. Creu que llavors, quan gestionar el Medi Ambient des dels Ajuntaments no era tan freqüent, van ser reconeguts precisament per incorporar-ho. Ara que ja és normal, considera que “encara té més mèrit” aquest reconeixement.

Però alhora, creu que els motius que li van donar aquell premi tenen molt a veure en que Sant Boi sigui ara una ciutat ‘verda’. “Els altres municipis van anar creixent i es van anar menjant la muntanya. Nosaltres vam decidir preservar-la”, afirma. Per això s’explica que un 60% del municipi sigui de verd -terrenys forestals, agrícoles o fluvials-.

Sant Boi ha competit amb més de 400 municipis espanyols per aconseguir aquest premi. Per participar-hi, calia presentar una memòria exposant un projecte. El van titular ‘RqR sostenible’, fent referència a la insistència amb l’expressió “erre que erre”. Vincula la constància en la feta fins ara i l’aposta per anar més enllà en el futur i es basa en incorporar la sostenibilitat en totes les decisions que es prenguin des de l’Ajuntament. El pla es basa en quatre eixos: la gestió de residus, la gestió de l’aigua i de l’energia, la contaminació i l’entorn natural.

1. Reduir el consum energètic des de la base

La façana de L’Olivera té uns panells que giren en funció de la llum per estalviar energia // Jordi Julià

Comencem el recorregut pel Sant Boi sostenible a l’equipament de l’Olivera. Allà hi ha un sistema de làmines a la façana que cobreix els vidres que va regulant-se en funció de la llum, deixant-la passar quan n’hi ha poca i tapant-la quan el sol és més fort per evitar que s’escalfi massa.

I és que en termes d’estalvi energètic, ja fa anys que Sant Boi treballa. Però curiosament, és ara que està afrontant la reconversió de les bombetes dels fanals dels carrers per altres de més eficients, com són els LED. Un procés que altres municipis van fer abans. “Altres van començar per aquí perquè és el més fàcil. Però el més complicat és l’eficiència energètica dels equipaments”, assegura Puigdengolas.

El 2013 van engegar un pla que va fer una diagnosi i mesures de planificació, que incloïa una millora de les estructures dels edificis, l’educació en la sostenibilitat dels treballadors, un pla específic que treballa amb les escoles implicant tota la comunitat educativa… i, també, el canvi a LED dels llums dels edificis.

La implicació dels treballadors és el que es busca amb la Marató de l’Estalvi d’Energia, que va començar amb el nom d’Estalgia a Sant Boi i tres municipis més i als quals s’han anat sumant altres poblacions. Aquest passat mes de febrer es va arribar a la tercera edició d’aquesta competició per veure qui estalvia més energia -primer eren equipaments però ara són només escoles. La meitat del que estalviïn s’inverteix per fer auditories a les cases donant consells per consumir menys energia a la llar.

Ara que s’està afrontant el canvi dels fanals del carrer per LED, s’està fent també a través d’un pla que estableix prioritats. Han estudiat tots els punts de llum de Sant Boi per determinar quins són menys eficients, i són els que es canviaran primer. També miren si hi ha llocs on es poden eliminar fanals. I també s’estan implantant nous fanals que a partir de certa hora baixen la potència i només la pugen quan s’apropa algú.

Les mesures dels últims anys han fet que el consum d’energia dels equipaments de Sant Boi passi dels 3,81 milions d’euros del 2014 fins als 2,81 milions del 2017. En global, el consum de la ciutat va baixar un 11% del 2005 al 2015, i en el cas d’equipaments, un 13%. Així doncs, la despesa inicial acaba suposant un estalvi econòmic després.

2. Més reciclatge

Amb els nous contenidors la recollida selectiva arriba a gairebé tot Sant Boi. Uns adhesius expliquen el detall de què va a cada contenidor // Jordi Julià

El següent punt de la ruta pel Sant Boi sostenible han de ser els contenidors. No ens costa trobar-ne: la inversió milionària que es va fer el 2016 va apropar els contenidors a les cases. Ara hi ha més contenidors en global, i a més a gairebé tots els llocs on hi ha contenidors són de recollida selectiva -tot i que amb algunes excepcions-. La idea és posar-ho com més fàcil possible per reciclar.

En el procés, s’ha canviat la mida dels contenidors d’orgànica. “Abans era més petit que la resta i estàvem donant la imatge de que era menys important”, explica Puigdengolas. Però, en canvi, és la més important de totes, ja que és el tipus de residu que més es genera. Segons els estudis de la Generalitat, un 32% dels residus que es generen a les cases catalanes són d’orgànica, mentre que el segueix a molta distància el paper i cartró amb un 18%.

Generació de residus a Catalunya // Agència de Residus de Catalunya

Però en canvi, a Sant Boi segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del 2016, només anava a parar al contenidor marró un 7,4% del total de residus. El paper i cartró recollia un 3,9% -quan si tothom ho fes seria un 18%-, els envasos eren un 2,5% -quan tocaria un 12%- i el vidre un 3,2% -hauria d’anar-hi un 7%-. I, en canvi, els contenidors grisos, de resta, rebien un immens 72,3% dels residus. Si tothom reciclés, hauria de ser simbòlic.

Recollida de residus als contenidors de Sant Boi el 2016 // Agència de Residus de Catalunya

Encara no estan publicades les dades del 2017, el primer any complet que hi va haver el nou sistema implantat. Però segons les dades de l’Ajuntament ja s’ha notat. Afirmen que ha augmentat un 10,7% les tones de residus que s’han recollit en contenidors de reciclatge, passant de les 5.730 del 2016 a les 6.340 del 2017. Això, diuen, ha suposat un estalvi de 157.000 euros, ja que cobren més per la recollida selectiva i paguen menys penalitzacions per generació de residus de resta.

La renovació ha anat acompanyada d’uns complets adhesius que diuen què va a cada lloc per ajudar als veïns a saber què va a cada lloc. També han posat informadors que expliquen com fer-ho correctament. A més, els camions van amb gas natural, generant menys contaminació. Són amb el sistema de recollida bilateral, que permet posar els contenidors a qualsevol de les dues voreres, permetent així posar-lo en més carrers.

En aquest àmbit Sant Boi també acaba de ser premiat: ha rebut dues Pajaritas Azules, uns guardons que donen els fabricants de paper i cartró als municipis que facin una bona gestió del reciclatge dels contenidors d’aquests residus, els de color blau. Sant Boi ha obtingut la mateixa puntuació que Barcelona, Bilbao i Sevilla.

3. El futur: la biomassa

El magatzem de biomassa del camí del Llor, abans de rebre la plantació de paulònies // Jordi Julià

Enfilem fins al camí del Llor. Allà, al fons del descampat que serveix d’aparcament, hi trobem un cobert envoltat de tanques i vigilat per càmeres de seguretat. És el nou magatzem de biomassa, amb una capacitat de 400 metres cúbics, que es va construir al novembre passat.

“És un exemple d’economia circular”, afirma Puigdengolas. Per fer les franges de protecció contra incendis, es netegen els boscos i converteixen la fusta dels arbres en estella. Es desa en aquest magatzem i després, quan es necessita, acaba convertida en combustible, cremant a les calderes per escalfar l’aigua calenta.

Això sí, per ara és més futur que present, però “igual que amb tot, cal planificar-ho”, diu el regidor. L’únic equipament que funciona amb biomassa ara mateix és la masia Torre de la Vila. Però estan pendents de rebre una subvenció perquè pugui entrar en funcionament una caldera amb aquest sistema situada a la zona de La Parellada, escalfant de manera sostenible el poliesportiu, la piscina, l’escola i els vestuaris del camp de futbol, pensant ja en la futura ampliació de la zona esportiva.

4. ‘Superarbres’ per fer calor

La plantació de paulònies // Jordi Julià

I ara ens hem de traslladar fins a l’extrem oposat de Sant Boi. Del límit nord amb la Colònia Güell, anem cap al límit sud amb la zona industrial. A la zona de la riera del Fonollar, al costat de la masia Torre de la Vila, hi veiem una plantació d’uns peculiars arbres amb les branques molt primes -que actualment ja han estat tallats-. Es tracta de la paulònia, un arbre originari de la Xina. El seu aspecte prim enganya: podem dir que és un ‘superarbre’: se’l pot tallar set cops i tornarà a créixer. Per això l’han plantat: és el que anomenen ‘plantació energètica’.

La paulònia presenta un aspecte molt prim // Jordi Julià

La paulònia es va plantar en un terreny que abans estava abandonat, i on la gent hi feia abocaments. El govern no descarta fer el mateix en altres terrenys. “Demanem als propietaris que mantinguin els terrenys nets, i fer plantacions com aquesta és una manera que alhora tinguin beneficis econòmics”, afirma el tinent d’alcaldia.

5. Sensibilització a la Torre de la Vila

La caldera de la Torre de la Vila converteix les restes forestals en calor // Jordi Julià

Ens quedem just al costat, a la masia Torre de la Vila. Darrere una porta, hi trobem una caldera. És el lloc on la fusta -que ara podrà ser de paulònies però fins ara era de restes de neteja forestal- es crema i es converteixen calor. D’aquesta manera, s’escalfa tot l’edifici. També acull l’únic magatzem de biomassa que hi havia fins ara, amb 200 metres cúbics de capacitat. Primer s’ha experimentat allà i ara es passarà a fer-ho a l’engròs.

La hidroponia de la Torre de la Vila // Jordi Julià

L’equipament en si ja ha contribuït a formar aquest Sant Boi sostenible, perquè acull un centre d’educació ambiental i d’estudi dels residus, i on ja fa temps que divulguen accions relacionades amb la sostenibilitat. Podem veure-hi, per exemple, una hidroponia, on les plantes creixen sense necessitat de terra.

5. Gestió forestal a Sant Ramon

Un grup de rucs fan gestió forestal a la muntanya de Sant Ramon // Jordi Julià

Si parlem del Sant Boi sostenible una parada obligada ha de ser la muntanya de Sant Ramon, el pulmó verd que encara es conserva gràcies a la preservació dels últims anys. Així que ens calcem les botes i enfilem el camí de Sant Ramon.

Ens trobem un grup de rucs rere una tanca. La zona de muntanya que tenen marcada està completament neta d’herbes. I és que allà s’hi ha fet una gestió forestal per evitar incendis -que també ha estat reconeguda.

Primer van ser les cabres, durant dos anys. Després, van ser ovelles durant cinc anys. I ara els toca als rucs. “Les cabres serveixen per obrir pas”, explica el tècnic d’entorn natural de Sant Boi, Josep Pons. Després, “les ovelles mengen les herbàcies”. Un cop s’havien anat menjant les plantes, hi havia un problema: no s’ho menjaven tot. Hi havia una planta que deixaven: el càrritx.

El corral on guarden les ovelles que després surten a aclarir el bosc // Jordi Julià

I aquí entren en escena els rucs. Ells sí que se les mengen. La diferència és notòria: a la zona tancada que està delimitada perquè pasturin és un terreny gairebé buit, on només hi ha arbres. Just al costat de la tanca, està ple de càrritx.

A l’esquerra, la planta del càrritx és per tot arreu. Dins la tanca, els rucs no han deixat res // Jordi Julià

Amb aquest sistema, hi ha una “millora de la qualitat herbàcia”, afirma el tècnic. Es mengen les que no interessa i deixen les que interessa. Al mateix temps fan un “canvi de model herbaci”, és a dir, van canviant els tipus d’herbes perquè les traslladen d’un lloc a un altre.

Puigdengolas afegeix que aquest sistema és “més sostenible” que amb mitjans mecànics, és “menys contaminant” i “manté la professió”. I és que estan donant feina a dos joves pastors.

Tallar arbres perquè en segueixi havent

Una zona de muntanya on es pot veure l’acció de la gestió forestal // Jordi Julià

“El bosc s’ha de tocar”, afirma, sense dubtar, el tècnic d’entorn natural. Diu que van començar a fer-ho quan encara no era habitual. I van rebre moltes crítiques. “La gent no entenia que talléssim arbres de la muntanya”, recorda.

Però la presència d’arbres a Sant Ramon és relativament recent. Fins al 1890 era una zona de vinyes. La plaga de la fil·loxera va fer que es reconvertís parcialment a altres conreus, i amb el temps es van acabar abandonant i va anar guanyant terreny el pi.

L’objectiu de la gestió forestal en els arbres, en aquest cas sí, tallant-los directament, és reduir el nombre de pins i deixar les alzines i els roures, que “tenen més capacitat per regenerar-se en cas d’incendi”. A més, si hi ha menys arbres serà més difícil que el foc s’estengui.

“Ara venen d’altres llocs a aprendre de com ho estem fent nosaltres”, assegura Josep Pons. Ja hi ha tres quartes parts de la muntanya on han implantat la gestió forestal. I també han treballat altres punts, com la fauna: van aconseguir reintroduir el llangardaix verd.

Des de dalt de la muntanya i el privilegiat mirador metropolità que suposa, acabem aquesta ruta pel Sant Boi sostenible agafant aire. L’aire que segons els estudis, a Sant Boi és més net que a les altres poblacions del voltant.

Puigdengolas fa un incís final: “El premi a ciutat sostenible no és de l’Ajuntament, és de tothom”. Posa un exemple: “si puja el percentatge de recollida selectiva és gràcies a la gent. Sense ells no hauria estat possible”, conclou.