Jaume Sisa anima a “mirar per la finestra” en uns Premis Altaveu que fan la vista enrere

Els Premis Altaveu 2017 han reconegut a Jaume Sisa, Maria del Mar Bonet, Zoo i el festival Clòwnia de Txarango. També han premiat la feina de Maria Arnal i Marcel Bagés, Senyor dels Llamps i Jordi Sabatés.

Jaume Sisa ha rebut el premi Altaveu de mans de l'alcaldessa, Lluïsa Moret // Jordi Julià

Jaume Sisa ha rebut el premi Altaveu de mans de l’alcaldessa, Lluïsa Moret // Jordi Julià

Els Premis Altaveu 2017, que s’encarreguen d’obrir el Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, han tirat la mirada enrere. Faltava un any per al 30è aniversari, però semblava que ja hagués arribat l’edició rodona i es fes la commemoració, amb referències en els discursos d’aquesta futura efemèride.

A més del premi a la trajectòria musical, que ha estat per a Jordi Sabatés, dos dels altres premis Altaveu -que no tenen cap categoria concreta- han estat per a cantants que també haurien pogut ser dignes d’aquesta categoria: Jaume Sisa i Maria del Mar Bonet. Tot i això, l’han rebut per discos que acaben de publicar aquest mateix any.

Sisa i el silenci

Jaume Sisa ha vist reconegut el seu disc ‘Malalts del cel’. En un discurs que va seduir el públic de Can Massallera, fent arrencar nombrosos somriures, riallades i aplaudiments, Sisa va explicar que ha volgut concebre aquest disc com una unitat, pensat per escoltar de principi a fi i “posant en valor el silenci, cosa difícil avui en dia”.

Va reivindicar un acte tant quotidià com “mirar per la finestra”, no només metafòricament, sinó físicament: va confessar que li agrada posar-se a observar el que passa a fora. En el sentit metafòric, va dir que és el més important per a un artista i creador.

“Faig el que no sé fer. He anat fent el que he pogut, més o menys ha ‘donat el pego’ i he tingut la sort que el públic s’ho ha empassat”, va resumir, sorneguer, el cantant creador d’un univers galàctic.

Jaume Sisa ha fet un discurs ple d'ironia // Jordi Julià

Jaume Sisa ha fet un discurs ple d’ironia // Jordi Julià

Absències de Maria del Mar Bonet i Zoo

L’altra premiada amb una llarga trajectòria és Maria del Mar Bonet, que aquest any ha commemorat 50 anys als escenaris i ha creat el disc ‘Ultramar’. Bonet no va recollir el premi i ho va fer el director de la discogràfica PICAP, Joan-Carles Doval. Va dir que la cantant està “agraïda” que el reconeixement vingui de l’Altaveu, ja que en els seus inicis era un festival de cantautors, igual que Bonet.

Tampoc va assistir-hi el grup Zoo, un grup de rap valencià que, tot i la seva recent creació, ha adquirit molta popularitat. Reben el premi després de publicar el segon disc, ‘Raval’. Va recollir el premi el seu mànager, que es va limitar a excusar-los.

L’Altaveu, als inicis de Txarango

El cantant de Txarango, Alguer Miquel, ha agraït que L'Altaveu fos un dels primer escenaris on toquessin // Jordi Julià

Txarango ha agraït haver començat a l’Altaveu // Jordi Julià

En canvi, Txarango, que ara mateix està vivint un moment molt dolç, amb èxit internacional i tot, sí que va trepitjar l’escenari de Sant Boi. El premi era per al festival Clownia, creat per ells mateixos amb l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Èxits Produccions.

El cantant de Txarango, Alguer Miquel, també va mirar enrere en el seu discurs. Va agrair que el Festival Altaveu fos un dels primers a donar-los una oportunitat: “Quan nosaltres començàvem, ens van obrir les portes del seu escenari i vam poder fer un dels primers concerts”.

Maria Arnal i Marcel Bagés han estat reconegutsper la seva proposta conjunta // Jordi Julià

Maria Arnal i Marcel Bagés han estat reconegutsper la seva proposta conjunta // Jordi Julià

Menys sort va tenir en els seus inicis Marcel Bagés, a qui l’Altaveu ha premiat juntament amb Maria Arnal per la seva proposta on revisiten el corpus musical patrimonial i proper. “Recordo que fa molts anys vaig venir en cotxe des de l’Ebre a portar una maqueta al festival per si aconseguia un bolo”, va relatar Bagés. El bolo no el van aconseguir, però ara s’alegrava d’haver acabat tenint un reconeixement del mateix festival.

La mirada al passat que caracteritzava l’acte quedava certificada fins i tot amb la posada en escena: a l’escenari hi havia una actriu vestida d’època fent de telefonista amb una recreació d’una antiga centraleta telefònica, emulant la imatge del cartell d’aquest any.

Una telefonista evocava la imatge del cartell // Jordi Julià

Una telefonista evocava la imatge del cartell // Jordi Julià

Premi trajectòria per a Jordi Sabatés

Si a algú li tocava repassar el seu passat era a Jordi Sabatés. Aquest músic heterogeni, Premi a la trajectòria musical, va fer un extens resum de la seva vida musical, les seves col·laboracions i influències i els premis que li han donat.

Va rebutjar les etiquetes i va considerar que, igual que altres grans artistes, ha acabat creant un estil propi que és reconeixible amb els primers compassos. Igual que Bonet i Sisa, ell també ha publica fa poc: el 2016 va publicar ‘Maverick’, que va explicar que va titular així perquè és “un cap de bestiar sense marcar”, en referència a l’absència d’etiquetes.

Jordi Sabatés ha rebut el premi a la trajectòria // Jordi Julià

Jordi Sabatés ha rebut el premi a la trajectòria // Jordi Julià

Millor lletra per a Senyor dels Llamps

Fins i tot el grup més nítidament emergent dels premiats, Senyor dels Llamps, d’Avinyó, va tenir un vincle amb el passat: va entregar el premi la consagrada Núria Feliu.

Van rebre el premi a la millor lletra per ‘Bon dia, Jordi’. El jurat va valorar que “evoquen una tradició satírica molt nostrada”. El grup va fer broma amb el fet de ser poc reconeguts: “Fins ara els concursos els intentàvem adulterar, això dóna més valor al premi”, va dir el cantant Oriol Iglesias.

El grup Senyor dels Llamps // Jordi Julià

El grup Senyor dels Llamps // Jordi Julià

Cap dona al jurat

L’únic punt reivindicatiu el va posar la presentadora, la periodista cultural Júlia Bertran. El regidor de Cultura, Jose´Manuel González, va elogiar que, comparant-se amb els indicadors dels principals festivals, hi ha una presència molt més alta de dones, bandes emergents i grups catalans.

Quan a Bertran li va tocar enumerar el jurat, format tot per homes, va deixar anar: “Per ser un festival súperfemení, si l’any que ve poseu una noia al jurat serà la bomba”. L’alcaldessa, Lluïsa Moret, va recollir el guant en el seu discurs posterior i va comprometre’s a incorporar dones l’any que ve.

Talent santboià

L'alcaldessa, Lluïsa Moret, ha elogiat el talent santobià // Jordi Julià

L’alcaldessa, Lluïsa Moret, ha elogiat el talent santobià // Jordi Julià

Moret va destacar l’Altaveu com “una de les peces més importants de la vitalitat de la música a Sant Boi”, i la música com “un dels motors més importants del dinamisme de la ciutat”.

També va elogiar els “molts artistes locals referents, treballadors i compromesos”, que es mereixen tenir el festival com a “aparador al món”. En aquesta línia va el Regira, un espectacle amb artistes santboians creat aquest any.

L’alcaldessa va posar en valor la transformació viscuda pel festival al llarg dels anys i va reivindicar l‘”aposta clara” per aquest festival públic en plena crisi econòmica.