Josep Puigdengolas: Una decisió alegre

El temps passa molt i molt ràpid. Era maig de 2011 quan amb només 29 anys, gràcies a un bon resultat a les eleccions municipals, iniciava una nova etapa vital assumint la responsabilitat de governar la ciutat que tant estimo, Sant Boi. Ho feia acompanyat del Luis i el Miguel Ángel, ja amb experiència, i de l’Alba, que s’estrenava com jo. Eren moments difícils. La crisi s’expressava amb tota la seva crueltat i les places i carrers s’omplien de ràbia i indignació. La davallada dels ingressos als ajuntaments i la necessitat de finançar polítiques públiques de suport i acompanyament a la nostra gent que patia feien tremolar els ajuntaments. Tot i així, vam afrontar la situació amb convicció i fermesa, acceptant el repte de gestionar la cosa pública de la manera més eficient, justa i responsable possible i innovant en la manera de fer política i de relacionar-nos amb la gent.

L’any 2013 a Iniciativa convocàvem una de les assemblees més importants dels darrers anys, aprovant l’estratègia que s’està materialitzant avui, fent confluir les esquerres per avançar cap a un nou subjecte polític capaç de guanyar eleccions i conformar governs transformadors al servei de les majories. En aquella mateixa assemblea vaig ser escollit membre de l’Executiva Nacional i Responsable Nacional de Dinamització i Activisme, sent el primer santboià en assolir representació a l’Executiva, amb l’encàrrec de reproduir la bona experiència de Sant Boi a altres agrupacions d’Iniciativa arreu del país. Sant Boi havia esdevingut un referent gràcies al treball dur i intens de tota la militància. Un mèrit col·lectiu del que vaig poder participar com a Secretari d’Organització.
Ambdues responsabilitats em van fer aprendre molt i de manera molt accelerada, al mateix temps que incrementava de manera totalment desproporcionada la meva dedicació a la cosa pública. No va ser fàcil adaptar-me a un ritme de vida que en molts moments em superava. Només ho vaig aconseguir gràcies al suport de persones imprescindibles que estimo i que em van ajudar a avançar en moments que no podia més.

El 2015 van arribar unes noves eleccions municipals, aquesta vegada assumint el repte de liderar la candidatura, de la mà de l’Alba i amb la companyia del Dani, i la Ció, que s’estrenaven. Érem un equip molt jove, amb experiència i ple d’il·lusió. Vam aconseguir un dels millors resultats obtinguts mai, passant a ser segons i incrementant considerablement el nostre suport electoral. Des de llavors assumeixo la segona tinença d’alcaldia de Ciutat Sostenible, una àrea de nova creació que ve executant polítiques vinculades a la sostenibilitat, projectes i polítiques públiques de prestigi per a la ciutat i amb unes perspectives de futur envejables.

I com deia, el temps passa ràpid, i ja arribem a mig mandat. Hi ha moments que conviden a la reflexió. Aquest és un d’ells. És veritat que ara em trobo en el meu millor moment, feliç, liderant projectes engrescadors, sentint capacitat i control sobre la meva feina i les meves responsabilitats. Però també és cert que he arribat a la conclusió que aquest moment és precisament el millor per iniciar el sa i bon camí de la retirada. Sento que en la lluita i el treball pel Bé Comú, per Sant Boi, tothom és necessari però ningú és imprescindible. Sento que la mateixa oportunitat que vaig tenir jo al 2011 la mereixen altres. Sento que encara sóc jove. Sento que necessito canvis i que vull tenir l’oportunitat de desenvolupar-me professionalment més enllà de la política. Sento que 8 anys són molts. Sento que no continuaré el 2019.

Darrerament llegia l’escriptora María Novo a un dels seus llibres on deia, crec que encertadament, que cuando vamos aprendiendo a vernos de este modo, como seres necesarios pero no imprescindibles, comprendemos, poco a poco, que nuestra tarea en la vida es aportar con dedicación y honestidad aquello que sabemos hacer, para contribuir modestamente a que el mundo sea cada día un poco mejor en un difícil maridaje entre la responsabilidad y la convicción de que no somos irreemplazables.

Queden 2 anys fins al final de mandat per exprimir tot el meu esforç i capacitat en benefici del Bé Comú, de Sant Boi; formant part feliçment d’un projecte polític com Iniciativa, amb uns valors que seran sempre els meus. Voldria que el 2019 sentíssiu l’orgull d’haver vist 8 anys de feina ben feta, d’un alt esforç en benefici de la comunitat per part d’una persona honesta i valenta. I això que m’emportaria, la meva alegria.

Josep Puigdengolas és regidor d’ICV-EUiA-Més i segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi

  • Xosé piteira

    Per una banda, sentiment egoista, sento molt que no tornis a presentar-te, sento molt que la nostra ciutat hagi de prescindir d’un polític honest; per altra banda et felicito i et desitjo el millor en la teva nova etapa. Agraït per la teva dedicació a la ciutat i a les persones, sé que el poble et trobarà a faltar. Jo també.

  • Pingback: Josep Puigdengolas | Jo sóc Sant Boi()