Carles Dalmau: Conscienciem-nos o no hi ha drets humans

Síndic Municipal de Greuges de Sant Boi

10 de desembre de 2014 – Dia dels Drets Humans

carles dalmauNo hi ha drets humans sense conscienciació, si no passem de les declaracions als fets. Si no minimitzem els obstacles i les resistències per aconseguir que els drets siguin eficaços, no hi ha drets humans. Seran paraules que la realitat haurà buidat de contingut i de l’esperit que les va inspirar.

Ateses les evidents resistències i les explícites vulneracions dels drets humans en tots els àmbits; també a les ciutats, els subjectes i objectes dels drets humans –les persones‒ hem de militar de forma activa i positiva en la pràctica de la seva conscienciació. A aquest fi respon el present article, escrit amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans. La comunicació i l’exigència de tals drets ha de ser constantment i intel·ligentment persuasiva. Per als agents o operadors dels drets, en qualsevol de les instàncies i institucions, és un deure.

Els síndics i les síndiques municipals de greuges així com els defensors i les defensores de la ciutadania som un operador jurídic, una d’aquelles institucions compromeses i obligades a assolir aquest objectiu. El nostre àmbit territorial de treball són les ciutats, i la ciutadania constitueix la raó de ser dels drets que s’exerceixen, es respecten i es defensen al bell mig de les nostres ciutats.

La llibertat, la justícia i la pau són els estats sociopolítics en què se sustenten tots els drets humans. La humanitat ha après ‒no sense execrables costos‒ que mantenir aquest estat democràtic enfront de la injustícia, el conflicte, la repressió i la por, ha estat possible gràcies a la conscienciació i al treball ingent de moltes generacions que finalment han modelat un conjunt d’actituds personals i col·lectives amb un alt valor estratègic per a tots. Aquestes actituds i posicions ‒personals, col·lectives i institucionals‒ han estat llargament elaborades amb la tecnologia socialment més preuada, com ho són la cultura i l’educació.

El producte d’aquesta ingent i secular tasca consisteix a haver incorporat a la consciència col·lectiva i individual la idea, la creença, el pensament, el valor i el principi que rau en el fet que la persona ha de ser respectada en si mateixa i que en això es fonamenta la dignitat de tots i totes. La dignitat esdevé la causa eficient de tots els altres drets.

Amb tot, no és fins a la Declaració dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948 que els humans resolem declarar solemnement que tenim i ens devem dignitat. Som creditors i deutors de la dignitat pel simple i extraordinari fet de ser persones. I en aquest positiu i permanent reconeixement consisteix l’avenç tecnològic; en el respecte, en un profund i actiu respecte per tots i cadascun dels éssers humans, de les persones, dels distints grups i comunitats, en el respecte a les seves singularitats i cultures. Activar el respecte és dignificar la persona respectada, o el grup de persones, alhora que resulta dignificat qui l’exerceix i actua segons aquell principi. Finalment ho hem entès, respectant-nos, dignificant-nos, tothom hi guanya: winwin, malgrat les adversitats.

La justícia, la llibertat i la pau són els tres costats d’un triangle que conté l’essència i causa eficient de ser persona des de les òptiques polítiques, socials i jurídiques. Aquesta essència és la dignitat. Dignitat per se, per ésser en si mateixa i per estar en comunitat.

El mateix succeeix a les ciutats. Aquestes seran més humanes, més dignes dels ciutadans en la mesura que en elles s’exerceixen els drets i les obligacions derivades del fet de ser ciutadà ‒persona que viu a la ciutat‒ en llibertat, justícia i pau.

Ara i aquí els síndics, ajustant-nos a les realitats de cada municipi, també fem una tasca continuada de conscienciació. Ho fem bo i traslladant a la ciutadania la important idea que són ells, i no els altres, els veritables constructors de la pau. Heus ací la corresponsabilitat social.

Ho són en tant que persones dignes, membres d’una família, d’una comunitat de veïns, d’una associació, d’una AMPA, d’un consell de barri, d’una comissió de festes, d’un col·lectiu reivindicatiu, d’un partit polític o d’una plataforma. La qualitat de ciutadà, la ciutadania a la ciutat, s’exerceix vint-i-quatre hores al dia, els tres-cents seixanta-cinc dies l’any, vivint i convivint amb llibertat, justícia i pau. Estimat lector: que la societat on vius sigui digna exigeix la teva conscienciació. No miris cap enfora, cap a l’Ajuntament o cap al Parlament; primer mira’t a tu mateix. Pren consciència i actua. Actua ja. Altrament, no hi ha drets humans ni pro comú.

Recomanacions personalitzades

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *